La ginecomàstia és l’engrandiment patològic d’una o totes dues glàndules mamàries en l’home. Segons dades de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE) , entre un 40 i un 60% dels homes del país tenen ginecomàstia.

A partir de la cinquena dècada de vida apareix un augment fisiològic de la glàndula mamària en la majoria dels homes. Normalment, aquests engrandiments són conseqüència de canvis en els nivells hormonals, encara que també existeixen altres causes com són alguns fàrmacs, la malaltia hepàtica i l’abús d’alcohol.

En alguns casos, el teixit mamari inflamat desapareixerà sense tractament en un termini de sis mesos a dos anys. De tota manera, la seva presència durant llargs períodes de temps pot resultar antiestètica perquè l’augment excessiu de pit deforma la silueta de l’home.

Generalment, la ginecomàstia no és un problema greu, però pot ser difícil de gestionar. Els homes, a vegades, noten un dolor lleu en els sins i pot ser que sentin vergonya. No es tracta d’un dolor intens, sinó lleugeres molèsties al tacte. Per a comprovar-lo, es recomana a l’home que es faci un massatge a la zona dels mugrons i el teixit de voltant per a saber si pot tenir o no símptomes de ginecomàstia.

Si no desapareix de manera natural, existeixen tractaments de cirurgia plàstica per a solucionar el problema. En la majoria dels casos amb la història clínica, l’exploració física, una ecografia/mamografia i una analítica de sang amb hormones, és suficient per a aconseguir el diagnòstic de ginecomàstia i la seva causa.

El procediment de la reducció de pits en l’home és una cirurgia plàstica de gran èxit entre els pacients que es preocupen per la seva aparença. A partir de treure greix i teixit glandular de les mames, amb una ginecomàstia s’aconsegueix un tòrax molt contornejat, ferm i pla. En la consulta de la clínica de medicina estètica, es recomanarà al pacient la tècnica més adequada a cada necessitat.