És habitual que, abans de sotmetre’ns a qualsevol operació estètica que impliqui cert risc –per petit que sigui– i que ens condicioni l’aspecte, ens sorgeixin dubtes i ens plantegem moltes preguntes. En aquest article t’expliquem els aspectes clau d’una de les intervencions més sol·licitades –i els resultats de la qual, perquè afecta una de les parts del cos més visibles– són més evidents: la rinoplàstia, o cirurgia nasal.

La rinoplàstia és la millor opció que tinc?

Potser consideres que tens un nas molt gros, o pateixes desviacions del septe nasal que donen al teu rostre una expressió que no et defineix, amb la qual no et sents a gust. Si això interfereix emocionalment en el teu dia a dia, et treu la son i arriba a generar-te ansietat, inseguretat o vergonya, és molt probable que una de les millors solucions per al teu problema –sempre consensuat amb el metge– sigui sotmetre’t a una rinoplàstia.

Tot i això, és clar que hi ha casos en els quals operar-se el nas no és únicament una opció, sinó una necessitat per guanyar qualitat de vida, especialment quan hi ha una patologia que posa en perill la salut. Pot ser el cas si es pateix apnea o dificultats respiratòries. Aquí, la rinoplàstia pot ser l’únic recurs per acabar amb el problema. El metge avaluarà el teu cas, plantejarà les diferents opcions, si n’hi ha, i t’explicarà quin tractament és el més adequat.

Si la solució implica operar-te el nas, has de tenir en compte el següent:

• La rinoplàstia és un tipus de cirurgia en la qual es modifica part del nas o el septe nasal, segons les necessitats.
• Normalment, aquest tipus de cirurgia dura unes dues hores, tot i que pot variar segons la complexitat de cada intervenció. Requereix ingrés hospitalari i es porta a terme en un quiròfan, amb anestèsia.
• Solen optar per una rinoplàstia les persones que necessiten reconstruir un nas danyat per una patologia o un accident, les que pateixen apnea o problemes respiratoris o les que no estan d’acord amb el seu aspecte (septe nasal desviat, forma aguilenca, nas molt gros o amb protuberàncies…).
• És important conèixer tots els avantatges, així com els inconvenients, si n’hi ha, de sotmetre’s a una rinoplàstia. El metge t’explicarà amb detall tot el procés, així com els riscos associats i els resultats esperables.
• És essencial determinar amb l’especialista el millor moment per sotmetre’s a aquesta cirurgia plàstica.
• Aquesta intervenció pot tenir, bàsicament, tres funcions: estètica, funcional i reconstructiva. Sigui quina sigui la teva motivació, pot ser que en una mateixa operació aconsegueixis diverses millores, estètiques i funcionals, per exemple.

A partir de quina edat operar-se?

Es recomana que aquest tipus d’operacions es duguin a terme en pacients adults, quan totes les estructures òssies ja s’han desenvolupat completament. De tota manera, els adolescents també es poden sotmetre a aquesta intervenció, sempre que el cas sigui analitzat per un professional (que acrediti la necessitat real de fer-la) i el pacient sigui conscient de tot el que impliquen el procés previ, l’operatori i el postoperatori, així com els resultats. És important entendre que una petita modificació del septe pot comportar un canvi total a la cara, per exemple.

En general, està desaconsellat que els menors de 18 anys s’operin el nas per motius estètics, precisament per la immaduresa òssia esmentada i per la possibilitat d’estar prenent una decisió de manera precipitada, de la qual potser es poden penedir en el futur. A més, es calcula que el nas pot canviar molt des dels 15 anys fins als 21, sobretot en el cas de nassos aguilencs o amb la punta caiguda. Això sí, si la rinoplàstia es porta a terme per fer una reconstrucció, no hi ha edat mínima.

Després de l’operació

Aquesta cirurgia plàstica altera el teixit del nas, per la qual cosa és normal que la zona s’inflami. De fet, aquesta inflamació vol dir que el cos s’està restaurant després de l’operació. Després d’una o dues setmanes, es nota la desinflamació, però faltaran mesos perquè desaparegui del tot. Per això, fins passats sis mesos, fins i tot un any, no es veurà al 100% el resultat de la rinoplàstia.

Després de la intervenció, després de dos dies, es pot reprendre el ritme de vida habitual, tot i que s’ha d’evitar fer exercici físic intens durant unes tres setmanes. Els primers dies, se sol aconsellar dormir amb el cap elevat perquè la inflamació sigui menor.

Una altra precaució que cal tenir en compte després de sotmetre’s a una rinoplàstia té a veure amb l’exposició al sol. Fins que no desapareguin els hematomes inicials, no és aconsellable bronzejar-se. Per això, cada vegada que se surti a l’exterior, cal aplicar-se una crema amb filtre solar.

Durant el postoperatori, cal tenir presents una sèrie de cures. És possible que el metge aconselli fer servir una fèrula durant 15 dies, que s’anirà ajustant en cada revisió que es faci durant aquest temps. De manera excepcional, pot caldre col·locar taps als orificis nasals per evitar el sagnat. En general, la rinoplàstia no és una cirurgia excessivament dolorosa; tot i això, pot ser que el metge prescrigui l’ús d’analgèsics per alleujar les molèsties associades.

La rinoplàstia és una cirurgia estètica que requereix un elevat grau de personalització. Si optes per aquest tipus de solució, recorda que és indispensable recórrer a centres i especialistes acreditats.