Per a valorar la pròtesi ideal per a cada pacient, es tenen en compte múltiples paràmetres com la forma del cos, l’amplada del tòrax o la posició de la mama. A més, el cirurgià plàstic també ha d’avaluar l’elasticitat de la pell i la consistència de la glàndula mamària.
Els implants mamaris utilitzats en la cirurgia d’augment de pit poden ser farciments amb solució salina o farciments de gel de silicona, ambdós tenen una coberta exterior de silicona i varien en mida, gruix de la coberta i textura de la superfície de la coberta i la forma, que és el que la que confereix el contorn.
El tipus i la grandària de l’implant, i la cirurgia per a col·locar-lo poden afectar: al dolor postoperatori, a l’aparença de la mama, el risc de ruptura o filtració de l’implant en el futur o les mamografies posteriors a l’operació.
Per a inserir la pròtesi mamària, el cirurgià plàstic realitzarà una sola incisió en un d’aquests tres llocs:
Aquest tipus d’intervenció està indicada per a:
La pacient ha de ser conscient de les seves expectatives i saber que un augment de sins pot canviar la grandària i la forma de les seves mames. No obstant això, aquesta cirurgia plàstica millorarà, en la gran majoria de casos, la imatge corporal i l’autoestima de totes les pacients.
Abans de dur a terme una mamoplàstia d’augment, és necessari efectuar unes senzilles proves preoperatòries per a major seguretat. Aquestes proves consisteixen en una analítica de sang amb coagulació, un electrocardiograma, i Rx tòrax. A més, es farà una consulta amb el metge anestesista.
D’altra banda, la pacient haurà de deixar de fumar amb bastant antelació i suspendre tota medicació que afecti el sagnat o a la coagulació.
Habitualment, s’estudia la zona a intervenir i per tal d’estar a punt per a l’operació, es recomana fer unes sessions de preparació dels teixits i de drenatge totalment personalitzades en funció de cada pacient. Això ens ajudarà per a una recuperació més ràpida.
La mamoplàstia d’augment és un tractament de cirurgia plàstica que requereix unes certes cures per part de la pacient. Es recomana evitar les activitats extenuants o de molt d’esforç; és a dir, qualsevol cosa que pugui augmentar les pulsacions o la pressió arterial, durant almenys dues setmanes.
Tanmateix, les mames operades poden fer mal les dues primeres setmanes. Per a mitigar aquest malestar, és habitual prescriure un antibiòtic, un analgèsic o un antiinflamatori. També és comú tenir una sensació de cremor, o canvi en la sensibilitat, en els mugrons durant aquests primers quinze dies. Al cap de diversos mesos, la majoria de les pacients tenen una sensibilitat normal.
L’embenatge es retira l’endemà de la intervenció i se substitueix per un sostenidor especial que s’ha de portar durant un mes les 24 hores del dia i que només es retira per a la dutxa diària. Els punts se solen retirar entre els dies 7 i 14.
Un cop l’equip mèdic doni el vistiplau, es recomanarà sessions de drenatges per a millorar la recuperació de la zona intervinguda.
Els canvis en els sins són visibles des del primer dia, però milloren, progressivament, després del període de cicatrització i quan desapareix totalment la inflamació.
Tots els tractaments i intervencions són absolutament personalitzats, les dades que donem sobre temps de la intervenció i recuperació són aproximades, ja que cada persona presenta diferents respostes en la cicatrització.
