Després d’una mastectomia; és a dir, l’extirpació completa de la glàndula mamària; o d’una tumorectomia, l’extirpació parcial de la glàndula mamària per un procés oncològic, és habitual que quedin seqüeles que es poden millorar amb diferents tècniques quirúrgiques.
Una d’elles és la reconstrucció mamària, que té com a objectiu crear un pit d’aspecte natural similar al que la dona lluïa abans de les operacions o tractaments mèdics. Gràcies a aquesta cirurgia mamària s’elimina la necessitat d’utilitzar una pròtesi de farciment, la qual cosa permet vestir peces de roba que no serien possibles sense la reconstrucció.
Si la pacient ho desitja, a més, es pot simetritzar la mama contra lateral, reconstruir l’arèola i el mugró. Normalment, aquest procediment es realitza mitjançant micropigmentació paramèdica per a definir l’àrea fosca de la pell que envolta el mugró.
La reconstrucció de la mama comporta habitualment més d’una operació. El primer pas és recrear la forma de la mama. Això es pot realitzar en el mateix moment que es realitza la mastectomia o més endavant. Tota aquesta intervenció es duu a terme mitjançant anestèsia general, per a evitar que la pacient senti cap dolor durant la cirurgia. Per als procediments de seguiment i de retocs, en algunes ocasions, solament es requereix anestèsia local.
Aquest tipus de cirurgia plàstica, sovint, deixa cicatrius. En gran part de les ocasions, solen desaparèixer amb el pas del temps. Les tècniques més noves quant a aquesta cirurgia mamària també han reduït la quantitat (i aspecte) de cicatrius resultants de la intervenció. De tota manera, és important que la pacient sigui conscient que poden veure’s i no desaparèixer.
També és important que el cirurgià plàstic expliqui, abans de la intervenció, que la mama reconstruïda no serà una còpia o un substitut perfecte del pit natural. Serà molt similar. A més, si s’utilitza teixit natural de la dona com a part de la reconstrucció –normalment del ventre, esquena, o glutis-, aquestes zones del cos també lluiran diferents després de la cirurgia.
El cirurgià plàstic descriu a les pacients les diferents opcions quirúrgiques i els avantatges i els desavantatges de la reconstrucció basada en un implant. El tipus de constitució, l’estat de salut i el tractament oncològic de cada pacient es tenen en compte per a triar la classe de reconstrucció mamària més adequada per a cadascuna.
Per a preparar la intervenció es requereix analítica general amb proves de coagulació, ECG, i Rx tòrax. Generalment són intervencions amb anestèsia general. És necessària una visita amb un anestesista.
Després d’una anàlisi i diagnòstic personalitzat, i abans de fixar el dia de la cirurgia, l’especialista plàstic ha de tenir en compte les malalties o medicaments que pren la pacient. Així mateix, com en tota intervenció quirúrgica, es requereix un examen preoperatori de la persona per a detectar qualsevol possible anomalia que pogués contraindicar l’operació. En aquest sentit, es duran a terme proves complementàries com un electrocardiograma, una radiografia del tòrax o analítiques de sang per a major seguretat.
Finalment, si la pacient és fumadora, se li recomanarà abandonar aquest hàbit mínim deu dies abans de la reconstrucció mamària. El tabac dificulta qualsevol cirurgia i empitjora el procés posterior de cicatrització.
És normal que setmanes després d’aquesta cirurgia plàstica, la pacient es noti cansada o tingui inflamada la zona del pit. És probable notar dolor entre una i dues setmanes després de la intervenció. Per a pal·liar aquests malestars, el metge sol administrar fàrmacs per a controlar el dolor i altres molèsties.
Depenent de la mena de cirurgia que s’hagi dut a terme per a la reconstrucció mamària, la pacient abandonarà l’hospital entre un i sis dies després. Encara que li donin l’alta, és possible que torni a casa amb un o més drenatges.
El cirurgià plàstic aconsella que, per a ajudar a cicatritzar correctament, durant les primeres setmanes s’eviti aixecar pes i objectes sobre el nivell del cap. Tampoc són recomanables, després de l’operació, les activitats físiques d’alt impacte.
La pacient pot trigar fins a un any a sentir-se totalment recuperada. A més, al cap de dotze mesos s’ha de fer un seguiment de l’aspecte dels nous sins amb el cirurgià plàstic, si no hi ha hagut cap molèstia anteriorment.
Tots els tractaments i intervencions són absolutament personalitzats, les dades que donem sobre temps de la intervenció i recuperació són aproximades, ja que cada persona presenta diferents respostes en la cicatrització.
