Emergeixen de l’interior de la terra i es consideren una font de salut i benestar. Les aigües termals naturals solen contenir minerals, gasos i una ionització que les fa indicades per alleujar certes malalties, generalment com a complement a altres teràpies o tractaments mèdics. A això se li afegeix la seva gran capacitat per afavorir la relaxació del cos i de la ment i les seves propietats cosmètiques.

Des de l’Antiguitat, els éssers humans sempre han buscat remei per les seves malalties a la naturalesa, ja sigui a les plantes, als minerals o a les aigües termals naturals. De fet, les civilitzacions antigues feien servir els banys termals per solucionar moltes malalties, però també eren un lloc idoni per a la socialització.

Gairebé tots els països tenen aigües termals dins dels seus límits. Algunes estan localitzades en àrees volcàniques, encara que també hi ha aigües tel·lúriques, que poden aparèixer en qualsevol lloc i tenen una temperatura més baixa que les aigües magmàtiques.

Què les fa diferents?

Les aigües termals procedeixen de capes subterrànies de la Terra i emergeixen a diferents temperatures a través de fonts termals. A més d’estar calenta, l’aigua sol anar carregada de minerals dissolts (fluor, ferro, iode, sodi, crom, fòsfor, etc.), que compten amb importants propietats terapèutiques.

Una característica important de les aigües termals és que es troben ionitzades. Hi ha dos tipus d’ions: els positius i els negatius. Contràriament al seu nom, els positius no són els més beneficiosos. En canvi, els ions negatius, que són els més freqüents a les aigües termals naturals, tenen la capacitat de produir un efecte relaxant al cos.

Efectes en l’organisme

Són molts els efectes beneficiosos per al nostre organisme que des de fa segles s’han atribuït a les aigües termals. No obstant això, abans d’iniciar qualsevol tractament d’aquest tipus o d’acudir a un balneari, sempre s’ha de consultar amb el metge, especialment si es pateix alguna afecció.

• El bany termal, a l’augmentar la temperatura del cos, podria afavorir una major circulació sanguínia, cosa que contribuiria a dissoldre i eliminar toxines.

• Els banys freqüents poden ajudar a normalitzar les funcions de les glàndules endocrines, així com el funcionament en general del sistema nerviós.

• Gaudir d’un bany termal contribueix a més a la relaxació mental i a la producció d’endorfines, a més d’enfortir el sistema immunitari.

• Les persones amb malalties de la pell com psoriasi o dermatitis podrien millorar les seves afeccions amb aquests banys (especialment si les aigües contenen sofre), sempre sota indicació mèdica.

• En pacients reumatològics, els tractaments poden disminuir el dolor, ja que les aigües produeixen efectes analgèsics i relaxants en els músculs, disminuint les contractures i afavorint la mobilitat. A més, la teràpia termal produeix un efecte antiinflamatori.

• Els banys termals també s’han utilitzat des de l’Antiguitat per ajudar a estimular les secrecions del tracte digestiu i del fetge, per això alguns especialistes els recomanen per millorar problemes de digestió.

• Els banys més calents, aquells que emanen més vapor han estat recomanats en alguns casos per fer front a problemes respiratoris lleus.

• Les aigües termals més utilitzades en el món de la cosmètica són les que porten magnesi i calci, ja que tenen propietats calmants i cicatritzants que poden ajudar a la hidratació i a la revitalització cel·lular. En aquest cas, s’empren vaporitzades sobre la pell, per ajudar a fixar el maquillatge i reforçar la protecció natural de la pell. L’aigua termal també s’utilitza per reduir les vermellors, irritacions i picors.

Algunes recomanacions

• Els tractaments termals no sempre són ben tolerats. És imprescindible consultar el metge si el seu ús pot resultar beneficiós o perjudicial per a nosaltres. I és que hi ha algunes contraindicacions, i es recomana alta precaució, per exemple en cas de reumatismes inflamatoris, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca, osteoporosi, embaràs o en persones amb varius o malalties infeccioses de la pell.

• L’ús d’aigües termals requereix seguir algunes recomanacions de caràcter general per a aprofitar bé les seves qualitats: poden ser beneficioses, però cal anar amb compte amb la temperatura, ja que si es roman a les aigües termals més temps del recomanat, es podria patir hipotensió, hipertensió o taquicàrdia.

• En el cas de banys termals calents, cal mantenir-se ben hidratat abans, durant i després del bany i seguir sempre les indicacions dels professionals.

• No és convenient banyar-se sol a les aigües termals o sota els efectes de l’alcohol.

• És preferible no prendre masses banys d’immersió en un mateix dia. Sobretot, si es pateix alguna malaltia. I es desaconsella prendre els banys completament en dejú o durant la digestió.

• Després del bany, se sol aconsellar repòs i abrigar-se, per evitar canvis bruscos de temperatura corporal.

Beneficis segons la seva composició mineral

• Les aigües ferruginoses presenten ferro en la seva composició i poden ajudar a pal·liar estats de mancança i malalties hepàtiques.
• Les aigües clorurades poden ajudar a estimular les secrecions digestives, entre altres funcions, mentre que les càlciques són beneficioses per a les persones amb colesterol alt.
• Les aigües sulfurades són àcides i llotoses. Contenen sofre i estan indicades per a processos reumàtics, èczemes o psoriasis, sempre sota prescripció. Les aigües sulfatades també contenen sofre, però poden incloure sodi, calci, magnesi o clor.
• Les aigües bicarbonatades són riques en sal d’àcid carbònic. El seu ús és per ingesta, i es recomanen en cas de reflux gastroesofàgic, ja que neutralitzen la secreció àcida i afavoreixen l’activitat pancreàtica. També estan indicades per a les afeccions reumatològiques i endocrinològiques.