El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals, i la seva incidència al món  cada dia és més alta. No obstant això, els programes de detecció precoç i els avenços en els tractaments oncològics han permès que augmenti notablement el nombre de persones que superen aquesta malaltia.

El càncer de mama és un procés oncològic en què les cèl·lules sanes de la glàndula mamària es degeneren i es transformen en tumorals. “Quan les cèl·lules tumorals procedeixen del teixit glandular de la mama i tenen capacitat d’envair els teixits sans del voltant i d’arribar a òrgans allunyats i implantar-se en ells, parlem de càncer de mama”, explica l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Segons la SEOM (Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica), a Espanya es diagnostiquen cada any al voltant de 33.000 nous casos, suposant la primera causa de mortalitat per càncer en dones. La incidència d’aquesta malaltia va en augment, degut probablement a l’envelliment de la població i a un diagnòstic més precoç. Les estadístiques indiquen que a Espanya 1 de cada 8 dones patirà aquesta malaltia al llarg de la seva vida, segons l’AECC.

La notícia esperançadora és que la taxa de mortalitat que es produeix al nostre país és una de les més baixes de tota la Unió Europea i que la supervivència per càncer de mama ha millorat molt en els últims 20 anys. El diagnòstic precoç continua sent la pedra angular del control del càncer de mama i els avenços científics eleven les possibilitats de curació.

Quines són les possibles causes del càncer de mama?

Hi ha diferents factors que poden intervenir en l’aparició del càncer de mama.

Tenir antecedents familiars de càncer de mama multiplica el risc de patir la malaltia per dos o per tres, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Aquest organisme també explica la diferent incidència del càncer de mama entre els països desenvolupats i els països en desenvolupament, en part, pels efectes de l’alimentació, units a la major edat del primer embaràs, al menor nombre de parts i a l’escurçament del temps de la lactància. També la menstruació precoç, la menopausa tardana, el tabaquisme o l’estrès eleven el risc.

La importància del diagnòstic precoç

Les possibilitats de curació dels càncers de mama que es detecten en la seva etapa inicial són molt elevades, gairebé del 100%. Per això, és important seguir una sèrie de recomanacions:

• Autoexplorar els pits un cop al mes. Es tracta de comprovar que tot està com sempre, sense anomalies. Cal que consultis amb el metge si notes qualsevol alteració de la mama: canvis de mida, aparició d’un nòdul al pit o a l’aixella, dolor a la palpació del pit, alteració en la pell o al mugró, etc.

• –      Fes-te controls periòdics. La mamografia és una prova diagnòstica que presenta una elevada seguretat i un baix risc, i és la tècnica més eficaç per detectar anomalies que no siguin palpables. L’objectiu de l’anomenat cribratge és detectar de forma precoç lesions que poden aparèixer a la mama, de vegades fins i tot en fases premalignes, quan la pacient no presenta símptomes. Durant l’edat de major risc, entre els 45 i els 69 anys, s’han de realitzar cada 1-2 anys.

També s’utilitza l’ecografia mamària per detectar el càncer. Es tracta d’una tècnica d’imatge a partir d’ultrasons que se sol utilitzar generalment de manera complementària a la mamografia i que permet estudiar nòduls o tumors tant als pits com a les axil·les.

• Segueix un estil de vida saludable. Fer exercici físic freqüentment i seguir una dieta sana i equilibrada, rica en vitamines i minerals, és essencial per prevenir el càncer.

El tractament del càncer de mama

Un cop s’ha confirmat el diagnòstic de càncer de mama i s’han realitzat les proves per saber en quina fase està la malaltia, cal determinar quin és el tractament més adequat en cada cas, explica l’AECC.

Els avenços científics han proporcionat noves dades sobre el càncer, que es tradueixen en una millora dels tractaments, cada vegada menys invasius. Generalment se solen seguir tractaments multidisciplinaris, que poden consistir en:

• –      Cirurgia: Hi ha diferents tipus de cirurgia. La cirurgia conservadora consisteix a extirpar el tumor i part del teixit mamari sa, deixant intacta la resta de la mama. Es complementa amb un tractament de radioteràpia, per si ha quedat alguna possible resta de cèl·lules malignes. La mastectomia, en canvi, consisteix a extirpar tota la mama. També és freqüent la cirurgia axil·lar per extirpar el gangli sentinella, el primer gangli sobre el qual drena el tumor de la mama. Si aquest gangli està afectat, pot ser necessari extirpar la resta de ganglis axil·lars (limfadenectomia).

• Radioteràpia: Després d’una cirurgia conservadora sempre se sol fer un tractament amb radiacions per reduir el risc de recidiva (reaparició del tumor). Serveix per destruir les cèl·lules malignes que puguin quedar, causant el menor dany possible als teixits sans que envolten el tumor, com explica l’AECC. El tractament és individualitzat i es fracciona en sessions i dies. Sol durar entre dos i set setmanes, depenent de cada cas.

• Quimioteràpia: Aquest tractament amb fàrmacs per via intravenosa s’empra per prevenir o tractar una possible metàstasi (expansió de les cèl·lules canceroses a altres parts de l’organisme). En el càncer de mama, la quimioteràpia s’administra després de la cirurgia com a tractament complementari; altres vegades com a primer tractament, per disminuir la mida del tumor, o en pacients amb càncer avançat. S’administra en forma de cicles, alternant períodes de tractament amb altres de descans.

• Hormonoteràpia: Alguns tumors que tenen receptors hormonals positius poden ser minimitzats o fins i tot eliminats amb hormonoteràpia. Consisteix en l’administració d´hormones per via oral que bloquegen l’acció dels estrògens sobre les cèl·lules tumorals.

• Teràpia biològica: Existeixen alguns càncers de mama en què les cèl·lules canceroses tenen un nombre anormalment elevat de la proteïna HER2, relacionada amb una major agressivitat del tumor. S’han descobert fàrmacs que anul·len o inhibeixen l’acció d’aquesta proteïna, millorant el pronòstic d’aquests tumors.

Noves esperances

Recentment, la investigadora tarragonina Judit Giró, guanyadora del prestigiós premi internacional James Dyson Award 2020, ha inventat un detector de càncer de mama anomenat The Blue Box. En un futur s’espera que pugui afavorir la detecció de la malaltia a casa, de manera fiable i sense dolor. Consisteix a introduir una mostra d’orina a l’interior de la caixa per saber, en qüestió de minuts, i mitjançant la intel·ligència artificial, si es pateix càncer. The Blue Box té uns sensors que són específics per detectar una llista de vuit compostos bioquímics que poden associar la seva presència o absència en l’orina al càncer de mama. Tot i que el dispositiu encara està en desenvolupament i caldrà esperar entre tres i cinc anys per a la seva comercialització, podria marcar una fita en la lluita contra la malaltia.

Conèixer bé la malaltia, els tractaments i els seus possibles efectes secundaris és molt important. Per això, cal posar-se en mans de bons professionals, que puguin aconsellar-te, guiar-te i explicar-te bé totes les opcions disponibles. A l’hora d’afrontar un diagnòstic de càncer, tenir confiança en el teu metge i en el seu equip és essencial. A més, el web de l’AECC (www.aecc.es) i el telèfon gratuït Infocáncer (900 100 036), actiu durant les 24 hores del dia, ofereixen informació, atenció i suport.