La reconstrucció mamària és un procediment quirúrgic amb una demanda cada vegada més alta, a causa de la incidència del càncer de mama en la societat. Aquesta operació retorna la forma de la mama, sobretot, a pacients que s’hagin sotmès a una mastectomia, una cirurgia que es porta a terme per extreure la mama per tractar o prevenir el càncer de mama, o a una tumorectomia, una extirpació parcial de la glàndula mamària.
Actualment, hi ha diverses tècniques reconstructives, sigui mitjançant implants, expansors o penjalls. Quan es porta a terme una reconstrucció mamària amb teixit natural, la sina es remodela fent servir múscul, pell o greix d’una altra part del cos de la pacient. El tipus de reconstrucció mamària la decideix el cirurgià i sempre dependrà de cada pacient, de l’estadi de la malaltia i de les operacions a què s’hagi de sotmetre (abans o després de la reconstrucció mamària).
La reconstrucció mamària és una intervenció de cirurgia estètica que té com a objectiu crear un pit d’aspecte natural i permet que les pacients recuperin la seva imatge i l’autoestima. La reconstrucció es pot fer immediatament després de les mastectomies o tumorectomies o passat un temps, tant si són uns mesos com uns anys.
Gràcies a aquesta operació, la dona no ha de portar cap pròtesi de farciment i podrà, a més, portar peces de roba que no serien possibles sense una reconstrucció mamària. Les mames tenen una funció determinant en la imatge corporal, l’autoestima i la sexualitat de les pacients. Després d’una reconstrucció, la nova mama serà similar en volum, forma i simetria a la qual lluïa abans de l’extracció.
Mètodes de reconstrucció
Abans de fer el pas de portar a terme aquesta intervenció quirúrgica o qualsevol altra, és important conèixer totes les opcions. El cirurgià plàstic ha d’explicar a la pacient les diferents opcions quirúrgiques en funció del cos, l’estat de salut, el tractament oncològic que s’hagi rebut o s’hagi de rebre, la mida de l’altre pit o l’estat local dels teixits.
De la mateixa manera, abans de l’operació proporcionarà informació sobre l’anestèsia i quins tipus de procediments i nous hàbits ha d’adoptar la pacient després de la cirurgia.
La reconstrucció mamària postmastectomia consisteix, en general, en dos tipus de procediments: els que involucren expansors o implants mamaris i els que fan servir teixits propis d’una altra part del cos.
- La reconstrucció amb implants se sol fer quan hi ha prou pell i conserva l’elasticitat, i quan el múscul pectoral està intacte. Consisteix a col·locar una pròtesi mamària de silicona sota el múscul.
- D’altra banda, la reconstrucció mamària mitjançant cirurgia amb penjalls és un procediment complex que porta a terme un cirurgià plàstic. Es pot fer en el mateix moment que la mastectomia, tot i que a vegades es porta a terme com un procediment per separat, posteriorment.
Les opcions de reconstrucció més habituals són:
- Implant immediat sol o amb ús de matriu dèrmica
- Expansors de teixits temporals
- Expansors de teixits permanents
- Penjalls de múscul cutani
- Penjalls perforants.
Qui pot optar per una reconstrucció de la mama?
La reconstrucció mamària està indicada per a totes les dones diagnosticades de càncer de mama que se sotmetran a una cirurgia per extirpar la mama totalment o parcialment.
L’única condició és que les pacients tinguin un bon estat de salut. Les dones fumadores han de ser conscients que el tabac pot donar lloc a problemes de cicatrització i a un allargament del període de recuperació.
Quins riscos principals té aquesta cirurgia?
Tot i que les complicacions no solen ser gaire freqüents, cal tenir en compte que fer-se una reconstrucció mamària pot comportar alguns riscos, com ara:
- Canvi en la sensibilitat de les mames
- Llarg temps de recuperació
- Mala cicatrització de les ferides
- Acumulació de líquid
- Infecció
- Sagnat.
Es poden reconstruir el mugró i l’arèola?
Sí. Normalment, es reconstrueixen en una cirurgia posterior a la de la reconstrucció mamària. És una intervenció que es fa amb anestèsia local i sol durar uns 45 minuts.
L’arèola es pot reconstruir amb un tatuatge o amb algun empelt de pell procedent de l’engonal, ja que aquesta zona s’enfosqueix més i la cicatriu aquí és més fàcil de dissimular. En canvi, per al mugró es fa servir la pell de la mama reconstruïda.
Dr. Isidre Martí
Director Mèdic de la Clínica Estètica Atlàntida