La lipotransferència és una tècnica de cirurgia plàstica corporal en què es fa servir el greix que s’obté mitjançant una liposucció en zones on n’hi ha un excedent. Més tard, s’aprofita per omplir altres àrees del cos amb carència de greix, o també per donar forma a zones susceptibles de millorar visualment.

La lipotransferència és, actualment, una de les intervencions estètiques més consolidades a Espanya. De fet, la demanda va augmentar, entre els anys 2000 i 2018, un 200%, segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica. Aquest mètode quirúrgic s’aplica, normalment, amb finalitats estètiques i reparadores, i és un dels tractaments de cirurgia estètica i plàstica més naturals que hi ha. Gràcies a aquesta intervenció, s’aconsegueix modelar la figura del pacient, ja que es redistribueix el seu propi greix.

Consisteix en l’extracció del greix de certes zones del cos del pacient mitjançant liposucció per injectar-lo en altres àrees pròpies que necessitin correcció d’imperfeccions o més volum. En aquest sentit, el greix subcutani té diverses característiques que el fan un teixit idoni per a múltiples tractaments, com ara la lipotransferència.

• És un teixit abundant que es pot fer servir com a material de farciment i per aportar volum.
• No provoca rebuig, perquè és de la mateixa persona.
• El greix subcutani és ric en factors de creixement, per la qual cosa afavoreix la cicatrització o la millora de la circulació.

D’on s’extreu el greix?

Depenent de la quantitat de l’extracció, es farà d’una manera o d’una altra i d’una o diverses zones del cos. Per exemple, si cal molta quantitat de greix, l’extracció es farà, segurament, de la zona abdominal o dels malucs del pacient. És en aquestes àrees on s’acumula més teixit adipós.

D’aquesta manera, les zones més habituals per fer l’extracció de greix són l’abdomen, les cuixes i les cartutxeres. Un cop extret, el greix s’ha de purificar i descartar-ne el que no serveix: es pot depurar mitjançant diferents sistemes, com ara la decantació i rentats o ultrafiltració.

Contràriament, les zones corporals d’infiltració més freqüents són els glutis i les mames. D’altra banda, les zones facials d’infiltració més indicades són els pòmuls, les línies de marioneta i els solcs nasogenians. Un cop empeltat el nou teixit, romandrà al cos de manera permanent.

Aplicacions

Generalment són intervencions amb anestèsia general, d’unes dues hores de durada, com a màxim, que tenen l’objectiu de millorar l’aspecte estètic i rejovenir el cos.

Però, a part de les aplicacions més típiques, com ara el farciment per augmentar el volum d’alguna zona corporal, la reconstrucció mamària o el rejoveniment facial, la lipotransferència també es fa servir per tractar cicatrius o lesions provocades per la radioteràpia. A més, els darrers anys s’ha fet servir per tractar dolors causats per lesions nervioses.

Preoperatori

Per fer la lipotransferència, el pacient ha de tenir greix sobrant en un altre lloc. Abans de la intervenció, es fan proves per comprovar l’estat de salut del pacient i assegurar al màxim l’èxit del tractament.

Els dies previs a la intervenció, les recomanacions més comunes per al pacient són:

• Fer servir sabons germicides sobre la pell.
• No prendre medicaments que continguin salicilats, com a mínim quinze dies abans de l’operació.
• No fumar, com a mínim dues setmanes abans de la lipotransferència.
• Hidratar-se el cutis per assegurar més elasticitat de la pell.

Beneficis de la lipotransferència

1. Un dels avantatges de la lipotransferència respecte a altres procediments que fan servir materials exògens és que no produeix rebuig. El greix que es fa servir l’ha produït el mateix cos, per la qual cosa és una tècnica segura i molt eficaç.

• Amb aquesta intervenció s’aconsegueixen resultats molt naturals. La forma i el volum que s’aconsegueixen després de sortir del quiròfan són clarament molt naturals.

• Els primers resultats d’aquesta intervenció quirúrgica es poden apreciar de seguida, sortint del quiròfan. Això sí, els resultats definitius se solen comprovar passat un mes de l’operació.

• El postoperatori és ràpid i no causa gaires molèsties. El pacient, aproximadament, en un mes podrà veure el resultat final i tornar a les seves rutines.

Postoperatori

Després de la intervenció estètica, en el lloc on s’ha extret el greix, es col·loca al pacient una faixa compressiva, que haurà de portar durant un període de 20-30 dies.

Els pacients, després de fer-se una lipotransferència, rarament tenen inflamació. I, si n’hi ha, desapareix al cap dels dies. A més, aquesta intervenció no deixa cicatrius visibles. El pacient, durant les primeres setmanes, ha d’evitar els exercicis de força, no pressionar la zona receptora i conservar la pell hidratada.

D’altra banda, podrà tornar a les seves activitats diàries de dues a quatre setmanes després de l’operació, en funció de la zona tractada. Amb tot, es recomana continuar amb les cures pautades durant un any i consultar el cirurgià periòdicament.