La lipotransferència és una tècnica de cirurgia plàstica corporal en què es fa servir el greix que s’obté mitjançant una liposucció en zones on n’hi ha un excedent. Més tard, s’aprofita per omplir altres àrees del cos amb carència de greix, o també per donar forma a zones susceptibles de millorar visualment.
La lipotransferència és, actualment, una de les intervencions estètiques més consolidades a Espanya. De fet, la demanda va augmentar, entre els anys 2000 i 2018, un 200%, segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica. Aquest mètode quirúrgic s’aplica, normalment, amb finalitats estètiques i reparadores, i és un dels tractaments de cirurgia estètica i plàstica més naturals que hi ha. Gràcies a aquesta intervenció, s’aconsegueix modelar la figura del pacient, ja que es redistribueix el seu propi greix.
Consisteix en l’extracció del greix de certes zones del cos del pacient mitjançant liposucció per injectar-lo en altres àrees pròpies que necessitin correcció d’imperfeccions o més volum. En aquest sentit, el greix subcutani té diverses característiques que el fan un teixit idoni per a múltiples tractaments, com ara la lipotransferència.
Depenent de la quantitat de l’extracció, es farà d’una manera o d’una altra i d’una o diverses zones del cos. Per exemple, si cal molta quantitat de greix, l’extracció es farà, segurament, de la zona abdominal o dels malucs del pacient. És en aquestes àrees on s’acumula més teixit adipós.
D’aquesta manera, les zones més habituals per fer l’extracció de greix són l’abdomen, les cuixes i les cartutxeres. Un cop extret, el greix s’ha de purificar i descartar-ne el que no serveix: es pot depurar mitjançant diferents sistemes, com ara la decantació i rentats o ultrafiltració.
Contràriament, les zones corporals d’infiltració més freqüents són els glutis i les mames. D’altra banda, les zones facials d’infiltració més indicades són els pòmuls, les línies de marioneta i els solcs nasogenians. Un cop empeltat el nou teixit, romandrà al cos de manera permanent.
Generalment són intervencions amb anestèsia general, d’unes dues hores de durada, com a màxim, que tenen l’objectiu de millorar l’aspecte estètic i rejovenir el cos.
Però, a part de les aplicacions més típiques, com ara el farciment per augmentar el volum d’alguna zona corporal, la reconstrucció mamària o el rejoveniment facial, la lipotransferència també es fa servir per tractar cicatrius o lesions provocades per la radioteràpia. A més, els darrers anys s’ha fet servir per tractar dolors causats per lesions nervioses.
Per fer la lipotransferència, el pacient ha de tenir greix sobrant en un altre lloc. Abans de la intervenció, es fan proves per comprovar l’estat de salut del pacient i assegurar al màxim l’èxit del tractament.
Els dies previs a la intervenció, les recomanacions més comunes per al pacient són:
Després de la intervenció estètica, en el lloc on s’ha extret el greix, es col·loca al pacient una faixa compressiva, que haurà de portar durant un període de 20-30 dies.
Els pacients, després de fer-se una lipotransferència, rarament tenen inflamació. I, si n’hi ha, desapareix al cap dels dies. A més, aquesta intervenció no deixa cicatrius visibles. El pacient, durant les primeres setmanes, ha d’evitar els exercicis de força, no pressionar la zona receptora i conservar la pell hidratada.
D’altra banda, podrà tornar a les seves activitats diàries de dues a quatre setmanes després de l’operació, en funció de la zona tractada. Amb tot, es recomana continuar amb les cures pautades durant un any i consultar el cirurgià periòdicament.