L’amabilitat és una qualitat que ens empeny a ajudar els altres sense esperar rebre res a canvi. No obstant això, sí que hi ha una recompensa: ser amables ens dóna felicitat.

Ser amable -tot i que algunes persones tinguin més facilitat per aconseguir-ho- és una qualitat que es va adquirint amb el pas del temps, segons la formació rebuda i en funció de la predisposició que tingui cadascú.

En aquest món, caracteritzat per l’estrès, el consumisme i la individualització, cada dia ens trobem més allunyats els uns dels altres. Tecnologies com internet i les xarxes socials, encara que sembla que uneixen persones físicament allunyades, el que fan realment és distanciar una mica més a la societat, que es preocupa cada vegada menys per les persones que tenen al costat. 

Però la veritat és que l’amabilitat, quan es rep, fa que ens sentim més feliços i això influeix en com afrontem la resta del dia.

Gentilesa o debilitat?

Quan una persona és amable, el que pretén és ser gentil i atent amb la gent que l’envolta. No obstant això, algunes persones frenen aquest impuls de ser amables per por a que els considerin febles. Aquesta associació d’idees és un error i no ha de ser el camí a seguir, ja que, en realitat, mostrar amabilitat és un signe de fortalesa i seguretat davant els altres. No deixar-se portar pels prejudicis de les persones que ens jutgen és important per ser un mateix i poder desenvolupar tota l’amabilitat que necessitem per a ser feliços.

El que obtenim essent amables

Practicar l’amabilitat comporta beneficis per a un mateix i, per descomptat, per als que ens envolten. Aquestes formes de recompensa es donen a diferents nivells: psicològic, social i fins i tot per a l’organisme. Qualsevol excusa és bona per actuar amb gentilesa.

• Per plaer: Ser amable fa sentir-nos bé. Una persona pot ser amable simplement pel plaer de ser-ho. Cal saber gaudir veient com afavoreix els altres una salutació cordial, un somriure, una paraula amable o un gest gentil.

• Sentir-se realitzat: L’amabilitat cap als altres fa que la persona amable se senti realitzada pel simple fet d’haver pogut fer la vida més senzilla a una altra persona. Sentim que hem fet alguna cosa útil, una feina ben feta, i això ens dóna molta tranquil·litat.

• Millora el sistema immunitari: L’estrès acumulat pot provocar, a l’hora de relaxar-se, que el sistema immunitari es vegi debilitat. Adoptant una actitud amable ens sentim realitzats i, en conseqüència, afrontem la vida amb positivitat. Això ens ajuda a guanyar autoconfiança i seguretat en els nostres actes. I repercuteix en com veiem el món i actuem en cada situació. Com que ens sentim capaços, reduïm els nostres nivells d’estrès i d’ansietat.

• La felicitat: Cedir el pas, saludar cada dia als veïns, donar les gràcies o regalar un simple somriure són gestos molt senzills, però que tenen una gran força d’optimisme per a qui els dóna i qui els rep. Les bones maneres són sinònim d’autoestima i, per això, convé tenir-ne cura. Fins i tot en els moments en què la persona que tenim davant actua amb agressivitat i males maneres, no hem de perdre les formes ni pagar-li amb la mateixa moneda. Tot el contrari: sentir-se bé s’encomana, i ho podem transmetre a les persones que ens envolten.

Com cultivar l’amabilitat?

• Mai és massa tard. Al llarg de la nostra vida anem evolucionant i som més o menys amables en funció de la nostra experiència vital. Per això, qualsevol moment és bo per començar a ser amable, per començar a millorar.

• Des de petits. Ser amable no és del tot innat, tot i que hi ha persones que tenen una especial predisposició per mostrar-se gentils. L’entorn i l’educació influeixen considerablement en el desenvolupament d’aquestes qualitats i, per aquest motiu, els pares haurien de ser molt conscients de la importància de desenvolupar i inculcar aquesta facultat en els seus fills.

• Donar bon exemple. Si els pares són amables amb la resta de persones, segurament els fills copiïn els patrons i la manera de comportar-se. Per això, és bo que els progenitors prediquin amb l’exemple, donant les gràcies, demanant disculpes, oferint ajuda desinteressada, etc.

Donar les gràcies. És una acció molt senzilla. La podem posar en pràctica en la vida quotidiana, tot i que potser no la fem servir tot el que cal. Molts estudis han valorat l’efecte que produeix mostrar gratitud vers els altres, sigui amb la parella, amb un amic, amb un company de feina o amb un desconegut. Els resultats sempre són positius i beneficiosos.