Encara que sovint es mencionen junts, l’àcid hialurònic i els neuromoduladors tenen funcions diferents. El primer hidrata i retorna volum, mentre que el neuromodulador relaxa músculs de zones concretes.
L’àcid hialurònic, que també es coneix com a hialuronat, és un compost que es troba de manera natural en diverses parts del nostre organisme, com ara l’epidermis, els ulls (concretament, en l’humor vitri), el teixit esquelètic, les vàlvules cardíaques, el pulmó, l’aorta, la pròstata, etc.
Es tracta d’un polisacàrid; és a dir, d’una macromolècula constituïda per cadenes de carbohidrats complexos. En les cèl·lules, és produït per l’acció d’uns enzims anomenats àcid hialurònic sintetases, que es troben a la superfície de la membrana cel·lular. Serveix principalment per hidratar en profunditat la pell, ja que reté una gran quantitat d’aigua i ajuda a mantenir-la elàstica i amb un aspecte saludable. A més, s’utilitza en medicina estètica per aportar volum i omplir zones que han perdut fermesa, com els llavis, els pòmuls, els solcs nasogenians o les arrugues.
Els neuromoduladors, per la seva banda, són una toxina purificada (per exemple, la toxina botulínica tipus A) que actua de manera completament diferent: bloqueja temporalment la contracció muscular.
El nostre cos el produeix àcid hialurònic amb una finalitat clara: contrarestar l’efecte de l’envelliment, mantenint els nivells d’hidratació de la pell, reemplaçant el volum perdut i incrementant la producció de col·lagen (la proteïna essencial que actua de bastimentada per a la pell, els ossos, els tendons, els cartílags i els vasos sanguinis) i elastina (una altra proteïna fonamental per a l’organisme que, com indica el nom, proporciona elasticitat a la pell).
Els neuromoduladors, en canvi, no intervenen en la hidratació ni en el volum. El seu ús es limita a relaxar temporalment els músculs responsables de certes arrugues dinàmiques, sobretot les del terç superior del rostre, com l’entrecella i el front. També s’utilitza amb finalitats clíniques, per exemple, per tractar el bruxisme o la sudoració excessiva.
Aproximadament, un terç de l’àcid hialurònic natural es regenera cada dia, però, inevitablement, amb el pas del temps, en disminueix la producció. De fet, s’estima que, en arribar als cinquanta anys, la quantitat disponible al nostre cos es redueix més o menys a la meitat. És aleshores quan comencen a fer-se visibles les arrugues, la flaccidesa de la pell i altres signes de l’envelliment.
La bona notícia és que la medicina estètica ens pot ajudar a incrementar els nivells d’àcid hialurònic. Mitjançant unes senzilles infiltracions, és possible fer correccions eficaces i visibles dels senyals de l’edat que acabem d’esmentar, aplicant el compost amb precisió, únicament a les zones que es volen tractar.
Aplicar àcid hialurònic per al rejoveniment facial no només permet suavitzar l’aspecte del rostre, sinó que també estimula i activa els fibroblasts (el tipus de cèl·lules que contribueixen a la formació del teixit connectiu i que s’encarreguen de segregar col·lagen).
La durada mitjana del tractament depèn de diversos factors, com ara el tipus de pell, els efectes del pas del temps que es vulguin tractar i amb quina intensitat.
Per descomptat, és essencial posar-se en mans de professionals acreditats com els de Clínica Atlàntida, que s’encarregaran d’estudiar amb detall el rostre del pacient per determinar el tractament que cal fer i la tècnica més adequada per al seu cas.
L’àcid hialurònic i els neuromoduladors també es poden combinar en un pla global de rejoveniment facial, ja que actuen sobre mecanismes diferents i es complementen perfectament per obtenir resultats naturals i harmònics.
