Sabem que, en general, la gent sol beure menys aigua de la que el nostre cos necessita. Per aquest motiu, entre les recomanacions dels metges, sempre hi hagi la d’ingerir, com a mínim (i segons les necessitats específiques de cada persona), un litre i mig d’aigua cada dia. Però, encara que és menys habitual, també succeeix el contrari. Algunes persones senten un desig constant d’ingerir líquid, fins i tot sense tenir set, i poden arribar a consumir més de 10 litres de beguda cada dia. Aquest trastorn, generalment amb origen psicològic, ha de ser tractat immediatament pels seus elevats riscos per a l’organisme.

Tinc un problema?

En alguns casos, una ingesta excessiva de líquids pot respondre a un problema de salut. Has d’esbrinar a què és degut per donar-li solució.

Després de les festes nadalenques, són moltes les persones que, per contrarestar els estralls causats pels menjars típics d’aquesta època, es posen a dieta. Algunes, guiades pel fals mite que beure molta aigua ajuda a aprimarse, opten per beure diàriament grans quantitats de líquid sense saber que aquesta actitud els pot ocasionar greus conseqüències per a la salut. Recorda: beure líquids com aigua, brous o certs sucs pot ajudar a eliminar toxines i alleugerir el metabolisme; però sempre dins d´una dieta equilibrada i amb mesura, sense excedir les recomanacions dels metges, que solen ser d’uns dos litres cada dia.

No obstant això, no només s’excedeixen en el consum d’aigua les persones que volen perdre pes. La polidípsia és el nom mèdic que se li dóna a l’augment anormal de la set i que pot fer que el pacient ingereixi grans quantitats d’aigua. Algunes malalties, com la diabetis, poden provocar polidípsia. Si sents la necessitat de beure molt durant el dia, consulta-ho amb el teu metge.

Però si el consum de líquid es deu a factors psicològics (com dificultats en l’aprenentatge, trastorns obsessius o de manca de control dels impulsos, entre altres malalties mentals), ens trobarem davant d’un cas de polidípsia psicogènica, també anomenada potomania.

Què és la potomania?

Aquest trastorn consisteix en un desig freqüent de beure líquid de manera compulsiva. Les persones que ho pateixen poden arribar a ingerir diàriament quantitats desmesurades de beguda i el seu comportament es caracteritza per la incapacitat de controlar-se i per un agradable plaer durant la ingesta de líquid.

Els riscos que comporta aquesta malaltia són molt elevats, ja que, a part de desequilibrar el funcionament de l’organisme, obliguen a òrgans com els ronyons a treballar de forma ininterrompuda.

Si sospites que tu o algú de la teva família pot patir potomania, parla amb el metge perquè pugui establir un diagnòstic i un tractament adequat. Si fos així, el tractament per superar-la es basa en limitar el consum de líquid a les quantitats recomanades pels especialistes, i, si té un origen psicològic, el primordial és tractar la causa de la malaltia mitjançant una teràpia personalitzada.

Riscos per a l’organisme

Tot i que el fet de beure grans quantitats d’aigua o altres líquids de forma esporàdica no sol causar hiperhidratació (sempre que els ronyons i el cor funcionin degudament), si la potomania és sostinguda i es donen episodis repetits, sí hi ha riscos per a l’organisme i, especialment, per als òrgans renals.

En aquests casos, la composició de la sang i l’equilibri de fluids i electròlits dins de l’organisme es poden veure afectats i provocar hiponatrèmia (nivells molt baixos de sodi en la sang). Com a conseqüència, la persona afectada pot presentar un mal funcionament del cervell, dels músculs, dels òrgans i del metabolisme, i desenvolupar nàusees, cefalees, letargia, convulsions i coma.

Per aquest motiu, és imprescindible anar al metge o endocrinòleg si sentim un desig incontrolable de beure o si tenim set de manera desmesurada. Ell ens diagnosticarà un possible trastorn, ja sigui psicològic o físic, que pugui estar afectant l’àrea del cervell on es troba el centre que regula la set (l’hipotàlem).

Han de tenir cura…

La potomania pot afectar diferents grups de persones. Han de tenir especial cura:

• Les persones a dieta: Com ja hem dit anteriorment, “beure grans quantitats d’aigua aprima” és una creença que pot induir a la potomania. Igualment, els que intenten perdre pes enganyant l’estómac mitjançant la ingesta de líquid en lloc de menjar també presenten un elevat risc de patir aquest trastorn. Entre aquestes persones, destaquen les que pateixen anorèxia nerviosa.

• –      Els esportistes: Els experts recomanen a les persones que practiquen activitat física intensa fonamentalment als esportistes d’elit- que beguin més aigua del que s’aconsella a les persones que no fan esport. Això és degut al fet que, quan es realitza exercici, es produeix més sudoració i, com a conseqüència, es pot produir una deshidratació de l’organisme. Per contrarestar-ho, cal beure més aigua. No obstant això, aquests atletes han de controlar la ingesta de líquid i no caure en l’error d’ingerir més volum del recomanat.

• Les persones diabètiques: La polidípsia pot ser un dels símptomes de la diabetis. De fet, una de les preguntes que fan els sanitaris quan sospiten d’un possible cas de diabetis, és si el pacient sent ganes de beure amb freqüència i si necessita beure molt per sadollar la set. Per aquest motiu, els diabètics han de ser conscients de l’aigua que ingereixen i no sobrepassar les quantitats aconsellades, o poden acabar patint potomania.

I, per contra: Com saber si es pateix de deshidratació? El cos humà està compost principalment per aigua, substància indispensable per al correcte funcionament dels òrgans, perquè la sang flueixi de forma adequada i perquè els músculs responguin als estímuls, entre moltes altres accions. Entre altres funcions, “un consum adequat d’aigua ajuda a prevenir el restrenyiment i a normalitzar el trànsit intestinal. El recomanat és ingerir d’un a dos litres d’aigua diàriament”, assegura la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC).

Per això, encara que no hem de consumir aigua en excés, la manca de líquid a l’organisme, coneguda com deshidratació, també pot comportar greus conseqüències per a la salut. Els símptomes més freqüents quan una persona pateix deshidratació són atordiment, fatiga, mareig, tenir la boca seca, disminució de la producció d’orina i llàgrimes i confusió. En els casos més greus, sol produir-se un enfonsament dels ulls i la pell perd la seva elasticitat normal. La persona deshidratada, a més d´això, acostuma a presentar uns nivells de pressió arterial inferiors als considerats normals, i sol tenir taquicàrdia.

La deshidratació pot ser conseqüència de diferents factors i estats de salut. D’una banda, algunes afeccions gastrointestinals, al·lèrgies i intoleràncies (com la diarrea del viatger, la gastroenteritis, el còlon irritable o la malaltia celíaca, entre d’altres) poden provocar vòmits i diarrees continuades. Si aquestes es perllonguen durant un cert temps, poden comportar símptomes de deshidratació, sobretot en nadons, nens i persones grans.

Quan es viatja a zones tropicals o a llocs on les condicions sanitàries són deficients també cal extremar les mesures preventives i anar amb compte amb el que s’ingereix. D’altra banda, molts aliments i aigües poden estar en mal estat i provocar el que es coneix com la “diarrea del viatger”. Aquest trastorn causa diarrea i, com a conseqüència, pot ser l’origen d’una deshidratació.
Les persones que gaudeixen d’un bon estat de salut també poden patir una deshidratació si no ingereixen prou líquid. És important beure aigua a poc a poc durant tot el dia, especialment quan es realitza activitat física o quan es roman en llocs molt calorosos i humits.