Després d’una mastectomia; és a dir, l’extirpació completa de la glàndula mamària; o d’una tumorectomia, l’extirpació parcial de la glàndula mamària per un procés oncològic, és habitual que quedin seqüeles que es poden millorar amb diferents tècniques quirúrgiques.

Una d’elles és la reconstrucció mamària, que té com a objectiu crear un pit d’aspecte natural similar al que la dona lluïa abans de les operacions o tractaments mèdics. Gràcies a aquesta cirurgia mamària s’elimina la necessitat d’utilitzar una pròtesi de farciment, la qual cosa permet vestir peces de roba que no serien possibles sense la reconstrucció.

Si la pacient ho desitja, a més, es pot simetritzar la mama contra lateral, reconstruir l’arèola i el mugró. Normalment, aquest procediment es realitza mitjançant un tatuatge per a definir l’àrea fosca de la pell que envolta el mugró.

La reconstrucció de la mama comporta habitualment més d’una operació. El primer pas és recrear la forma de la mama. Això es pot realitzar en el mateix moment que es realitza la mastectomia o més endavant. Tota aquesta intervenció es duu a terme mitjançant anestèsia general, per a evitar que la pacient senti cap dolor durant la cirurgia. Per als procediments de seguiment i de retocs, en algunes ocasions, solament es requereix anestèsia local.

Aquest tipus de cirurgia plàstica, sovint, deixa cicatrius. En gran part de les ocasions, solen desaparèixer amb el pas del temps. Les tècniques més noves quant a aquesta cirurgia mamària també han reduït la quantitat (i aspecte) de cicatrius resultants de la intervenció. De tota manera, és important que la pacient sigui conscient que poden veure’s i no desaparèixer.

També és valuós que el cirurgià plàstic expliqui, abans de la intervenció, que el si reconstruït no serà una còpia o un substitut perfecte del pit natural. Serà molt similar. A més, si s’utilitza teixit natural de la dona com a part de la reconstrucció –normalment del ventre, esquena, o glutis-, aquestes zones del cos també lluiran diferents després de la cirurgia.